Mascotes i parquet
De sobres és coneguda la delicadesa del parquet a ratllades, cops i altres contratemps que suposen un impacte dur contra aquest tipus de superfície. No és que siguin sòls molt sensibles, ja que cada vegada més, augmenten les propietats resistents dels nous models. Però, lògicament, a l’hora d’instal·lar-los, és normal que aquest dubte sorgeixi, i haguem de tenir presents totes les contraindicacions, en cas de voler instal·lar-lo en el nostre espai, habitant amb mascotes que poden danyar-lo.
Per aclarir-les, avui en aquesta nova publicació al nostre blog de Top Parquet, parlarem del comportament que ha d’existir entre les nostres mascotes (gossos, gats…) i el nostre terra de fusta, ja que requereix de diferents matisos.
Com tenir cura del parquet tenint mascotes a casa
El parquet requereix de cura i atenció. Encara que el seu manteniment és molt senzill i les possibilitats que ofereix molt avantatjoses, no hem d’oblidar que es tracta d’un material natural que tendeix a fer-se malbé si no fem servir els productes adequats en la seva neteja. Cal utilitzar productes recomanats específicament per a aquesta tasca i, polir-lo i nodrir-lo, d’aquesta manera no perdrà ni la brillantor ni el color que el caracteritzen. Les rascades, causades majoritàriament per cops accidentats, són també, un altre dels grans problemes que ha d’enfrontar el parquet. I, tot i que, com dèiem, són deguts a arrossegar mobles sense fixar-nos, o a la caiguda sobre ell d’objectes que poden fer-li mal; les ratllades originades per l’activitat de les nostres mascotes, és un altre factor que hem de considerar, atentament.
D’una banda, el manteniment adequat del parquet dependrà del caràcter, l’educació i l’edat de l’animal.
En termes generals, ni gossos ni gats, solen deixar empremta i esgarrapar el parquet mentre caminen. En el cas dels gossos, perquè les seves ungles són planes i desgastades, i en el dels gats, perquè, a l’hora de desplaçar-se, les seves ungles es troben en una posició relaxada, de manera que, per poc que no se les hàgim tallat, aquestes haurien de tocar terra al caminar.
Tanmateix, sí que és cert que, en el cas dels gats, és freqüent que, quan els molesten, per llimar les ungles, ells mateixos esgarrapin la fusta (així com altres superfícies). En aquests casos, si sabem del costum del nostre animal per fer-ho, potser és convenient replantejar-nos si aquest és el millor sòl que podem triar o, si realment ens convenç per tots els beneficis que ofereix; ser més curosos amb la “manicura” de la nostra mascota, sent més constants a l’hora de tallar-los les ungles i evitar que arribin a molestar perquè no causin esgarrapades al parquet.
D’altra banda, no és molt recomanable aquest tipus de sòl en cas que la mascota que tinguem sigui un cadell. En aquest cas, els inconvenients no vénen donats per les ratllades que puguin ocasionar amb les ungles, sinó perquè la fusta natural del parquet no tolera bé la humitat o la brutícia, i és més que probable que un cadell orini i embruti, al no conèixer encara les regles dins de casa.
A més, si els dóna per rosegar alguna zona, no serà fàcil dissimular els danys que puguin produir.
